6

Xarbotaven als ulls randes de foc.
Dos cossos gerds nedaven en la nit,
ventres i mans confosos en un floc
que festa i ball havien enardit.

Ebri de sèrics encantalls, recloc
dins copa de cristall mon esperit:
que de calds llavis mai no perdi el toc,
que els vi moscat hi beguin i l'agrit.

Al marbre nivi de la calaixera
guardà com record el meu present
i aquell cristall que afaiçonà delera

d'acoblar-se als replecs de pell ardent,
vora el tàlem que acull la fetillera,
té el toc del marbre esquerdat, fes, sofrent.

5

Fit al castell,
alço les mans
des de l'obaga
resseguint-te les ombres,
llambreigs de lluna.

La pell se'm torna tota
dolor d'olor de rosa.

4

Amor i mort
fonc en únic desig
indestriables:
dormir per sempre més
als boscos d'Anitsirc.

3

El bosc obac
que al capvespre contemplo
tous de fullam
amaga hospitalaris
al faldar del tossal.

2

Rissos de seda
ungits d'estels
flairaven festes
bressats pel vent.

Tènue vesta
t'era cosset
que et revelava
en cada gest

i ens cabdellàrem,
presa i serpent.
Oh, folla dansa
d'anit; latent!

1

Porta i cancell
em vas obrir
i amb ta nuesa
en nit de pleniluni
vas cabdellar-te'm.

Folls encantalls
amb metzina de seda!

I

I així fem cap a l'illa dEea, on té l'habitatge
Circe la ben rullada, terrible deessa que parla.

(HOMER, L'odissea)