6

Xarbotaven als ulls randes de foc.
Dos cossos gerds nedaven en la nit,
ventres i mans confosos en un floc
que festa i ball havien enardit.

Ebri de sèrics encantalls, recloc
dins copa de cristall mon esperit:
que de calds llavis mai no perdi el toc,
que els vi moscat hi beguin i l'agrit.

Al marbre nivi de la calaixera
guardà com record el meu present
i aquell cristall que afaiçonà delera

d'acoblar-se als replecs de pell ardent,
vora el tàlem que acull la fetillera,
té el toc del marbre esquerdat, fes, sofrent.

5

Fit al castell,
alço les mans
des de l'obaga
resseguint-te les ombres,
llambreigs de lluna.

La pell se'm torna tota
dolor d'olor de rosa.

4

Amor i mort
fonc en únic desig
indestriables:
dormir per sempre més
als boscos d'Anitsirc.

3

El bosc obac
que al capvespre contemplo
tous de fullam
amaga hospitalaris
al faldar del tossal.

2

Rissos de seda
ungits d'estels
flairaven festes
bressats pel vent.

Tènue vesta
t'era cosset
que et revelava
en cada gest

i ens cabdellàrem,
presa i serpent.
Oh, folla dansa
d'anit; latent!

1

Porta i cancell
em vas obrir
i amb ta nuesa
en nit de pleniluni
vas cabdellar-te'm.

Folls encantalls
amb metzina de seda!

I

I així fem cap a l'illa dEea, on té l'habitatge
Circe la ben rullada, terrible deessa que parla.

(HOMER, L'odissea)

00

I va arribar l'ona amb destret tan esperada.
Una ona ardent em remuntà, se'm vessà als llavis,
se m'endugué maliciosa mar ben enllà.

0

Sobre el mar embromat m'ha lluït
en la nit un estel. És l'estel
del matí? És estel fugisser?
Jo no ho sé.
Sobre el mar tot glaçat, naufragant,
veig venir ones càlides... i quan caiguin
damunt meu m'hi capbussaré.
No sé pas on em duran: si a terra
o mar endins.